dijous, 13 de març del 2014
dimecres, 12 de març del 2014
dissabte, 8 de març del 2014
dijous, 13 de febrer del 2014
The Smiths
Que la música és trista? Es clar que sí. Moltes de les cançons de Steven P. Morrissey eren exactament així: Agredolces, depriments, descontrolades, suïcides, imponents... Tots aquests adjectius varen ser aplicats tant com pels seguidors com pels seus detractors.
Els Smiths, que triaren un nom tan comú per contrastar els noms tan ostentosos d'altres bandes de l'època, començaren a escriure cançons angoixants sobre la vida adolescent. Cançons com "Hand in Glove", "What Difference Does it Make?" o "Heaven Knows I'm Miserable Now" tracten dels problemes del lloc i el moment concrets on es composaren.
La cançó "Suffer Little Children" va causar molta controvèrsia, ja que tractava dels crims de Páramo a mitjans del seixanta, en els que cinc nins foren segrestats, assassinats i enterrats prop de Manchester.
La pena, l'afany de seguretat i l'enyorança de temps passats impregnaven "The Queen Is Dead". "Frankly, Mr. Shankly" i "Some Girls Are Bigger ThanOthers" evocaven una visió de la antiga Anglaterra; "There Is A Light That Never Goes Out" apel·lava directament a la inestabilitat hormonal de tot sofert oient que l'escoltés; i "The Boy With The Thorn In His Side" revelava millor que mai els problemes de la vida en aquesta fase de la història de Anglaterra.
Cançons com "Girlfriend In a Coma" i "I Started Something I Couldn't Finish" encara tenien el poder de cultivar l'oient. Però Morrisey i Marr s'havien cansat l'un de l'altre, i la separació arribà aquell mateix any.
El debut de Morrissey en solitari, "Viva Hate" (1988), va ser el primer dels seus tres àlbums no 1 al Regne Unit, seguit per "Vauxhall and I" (1994) i "Ringleader of the Tormentors" (2006).
Per altre banda, Marr ha tingut tendència a ser més de col·laboracions, amb traballs a una sèrie de bandes com: The The, Electronic Modest Mouse, The Cribs i Johnny Marr & The Healers.
El desig de una reunió segueix present en els seus seguidors, però la llibertat de la que han disfrutat Morrsey i Marr en els seus projectes en solitari fa possible que aquest desig seguesqui sense cumplir-se.
Aqui acaba la entrada sobre els Smiths. Per seguir informats sobre ells, podeu suscrir-vos a www.thesmiths.cat .
El debut de Morrissey en solitari, "Viva Hate" (1988), va ser el primer dels seus tres àlbums no 1 al Regne Unit, seguit per "Vauxhall and I" (1994) i "Ringleader of the Tormentors" (2006).
Per altre banda, Marr ha tingut tendència a ser més de col·laboracions, amb traballs a una sèrie de bandes com: The The, Electronic Modest Mouse, The Cribs i Johnny Marr & The Healers.
El desig de una reunió segueix present en els seus seguidors, però la llibertat de la que han disfrutat Morrsey i Marr en els seus projectes en solitari fa possible que aquest desig seguesqui sense cumplir-se.
Aqui acaba la entrada sobre els Smiths. Per seguir informats sobre ells, podeu suscrir-vos a www.thesmiths.cat .
dimarts, 11 de febrer del 2014
Primera entrada
Hola a tots. Som en Manel i aquest blog forma part d'un projecte d'informàtica del curs de 4t d'eso. Aquí hi penjaré posts sobre música.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)